Miquel Farré Mallofré (Terrassa 23 de febrer del 1936, 30 maig del 2021). És considerat un dels pianistes catalans més destacats de la seva generació. Als 9 anys va guanyar el Premi Santa Cecília de la seva ciutat natal amb un jurat presidit per Frederic Mompou. Als 11 anys realitzà el seu primer recital a Sitges amb obres de Bach, Schubert, Beethoven, Debussy i als 16 es presentà amb orquestra amb el concert K488 de Mozart. Realitzà estudis a Barcelona amb Tomàs Buxó i Sofía Puche de Mendlewicz al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on obtingué el Premi Extraordinari, el Premi d’Honor de Virtuosisme i el Premi Ònia Farga. Va guanyar el Primer Premi Internacional Maria Canals el 1954. En els inicis de la seva formació també va tenir contactes amb Frank Marshall i Alicia de Larrocha. En música de cambra va rebre classes de Joan Massià. Entre 1964 i 1966 amb l’ajut del Prix de I’nstitut Français i de diverses beques de la Fundación J. March va poder ampliar coneixements amb Pierre Sancan a Paris, amb Stefan Askenasse a Brussel·les i va rebre consells entorn la interpretació de la música de Beethoven de Wilhelm Kempff a Positano.
El 1955 estrenà la Rapsòdia per a piano i cobla o orquestra de Manuel Oltra, que presentà posteriorment en nombroses ocasions dirigida pel mateix compositor. El 1956 estrenà al Palau de la Música Catalana el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel amb l’orquestra de cambra Solistes de Barcelona i el 1957 debutà amb l’Orquestra Municipal de Barcelona amb el concert de R. Schumann sota la direcció d’Eduard Toldrà. El 1968 participà en l’estrena a Espanya del Quatuor pour la fin des temps de O. Messiaen amb Jaume Francesch, Juli Panyella i Lluís Sedó.
Va realitzar actuacions en nombrosos països europeus i als Estats Units. Va actuar en els festivals internacionals de Barcelona, Cadaqués, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Pau Casals de El Vendrell, Isaac Albéniz de Camprodon. Va actuar en sales com L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana, Auditori Enric Granados de Lleida, Fundación J. March i Teatro Real de Madrid, Auditorio Manuel de Falla de Granada, Teatro Principal de Zaragoza, Teatro Lope de Vega de Sevilla, Salle Cortot de París, al Centre Internacional de Joventuts Musicals a Groznjan, Kulturhuset Stockholm, Museum of Fine Arts de Boston, Rudolf Ganz Hall Chicago o a l’Spanish Institute de New York.
Com a solista va actuar entre d’altres amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Simfònica de les Illes Balears, Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de Sant Cugat, Orquestra Transversal de Catalunya, Orquestra de Cambra de Barcelona, Orquestra de Cambra de l’Empordà, London Soloist Ensemble, Amsterdam Haquard Chamber Orchestra, Münchner Jugendorchester i amb directors com Domènec Ponsa, Enric Garcés, Joan Lluís Moraleda, Edmon Colomer, Gonçal Comellas, Jordi Mora, Albert Argudo, Eduardo Portal, Jan Krenz, Corneliu Dumbraveanu, Nicholas Roth o Anton Nanut.
En música de cambra va col·laborar amb Gonçal Comellas (Integral de les sonates de J. Brahms), Rodney Friend, Eulàlia Solé, Jean Pierre Rampal, Radu Aldulescu, Antonio Domingo, Jaume Francesch, Emilio Mateu, Richard Talkowsky, Ferran Sala, Ramon Coll (Recital J.Brahms a 4 mans), Sofia Puche de Mendlewicz (Concert per a dos pianos K 365 de Mozart), Montserrat Alavedra, Rosa Mateu, Enriqueta Tarrés i grups com el Trio Pasquier (amb Bruno Pasquier, Régis Pasquier i Roland Pidoux), The Brodsky Quartet (Quintet de L. Spohr), Quartet Sonor (Quintet de R. Schumann).
Va realitzar enregistraments i emissions per a ràdio i televisió per a la CCMA, RTVE, France Musique, France Culture, Radio Hilversum (Holanda), Sveriges Radio (Estocolm), Radio Koper (Eslovènia) així com edicions discogràfiques amb Discophon, Audiovisuals de Sarrià, La mà de Guido, Columna Música i Ars Harmonica.
Entre 1968 i el 2001, fou catedràtic al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Entre 2002 i 2010 va impartir classes al Conservatori Superior de Música del Liceu. Fou professor als cursos internacionals de Vilanova i la Geltrú, Cervera i en el Campus de Juventudes Musicales de España a Granada. Va realitzar classes magistrals a Espanya, França, Croàcia i Estats Units. Va ser membre fundador i primer president de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) entre el 1991 i el 1995. Va estar molt vinculat des dels seus inicis amb el Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya (Vilafranca del Penedès).
Miquel Farré Mallofré 